Viatge a Brussel.les

                                                                 foto meva.

He passat quatre dies a Brussel.les. Diguéssim que aquest any no he tingut Sant Joan, o que l'he celebrat entre cerveses i "musles and potatoes"amb la companyia de la meva parella que cada any per el meu aniversari em regala una capital Europea. Guay eh!? Es molt curiós el cas Belga, podríem dir que com a país és molt petit (amb una població de 10 milions), amb uns nacionalismes molt marcats, la part valona i la flamenca i dues llengües i dues maneres de fer molt diferents, i amb Brussel.les com a major disputa e impediment per la separació d'ambdós països, i la capitalitat D'Europa com a màxima responsabilitat i fre a qualsevol camí a la separació. Una part rica que té la sensació d'estar mantenint a base de subsidis a la part més pobre, i una part amb una crisis econòmica més pronunciada i una taxa d'atur suposo que més elevada... però és la part que no he conegut de Bèlgica. Només he estat a Brussel.les i a Bruixes. M'ha semblat una ciutat molt oberta, molt moderna, molt cara, amb gent amb un alt nivell de vida, (suposo que molts d'ells funcionaris o dedicats al sector serveis i a la petita empresa emprenedora), que conviu amb molt indigent que transita per les places i els parcs sempre amb cerveses a la mà i cigarros a la boca, mai no demanen diners ni embruten més del comte o la "líen" al carrer, es nota que l'indigent autòcton te un subsidi i conviu sense enveges ni mal rotllos amb els modernos amb "traje i pajarita" i sortits de la pelu que es passegen a pocs centímetres sense córrer perill per el seu "despliegue" de patrimoni particular. Els locals i garitos impressionants,  perruqueries de disseny, galeries d'art, bars amb dj's exhibint les seves dots a les 7 de la tarde, vestits i "trajos", sabates i mocadors, mil complements a lloc, i cues estratosfèriques radera una furgoneta "supermegacool" que tres mega snops planten al barri de copes més de moda i es posen a fregir patates casolanes per que la gent comenci la festa amb L'estómac ple. Crec que és una ciutat on tot és possible, per algú com jo, enamorada de Barcelona, crec que la sobrepassa amb alguns temes. Ara, els hi falta el sol, el temps, el menjar i els preus d'aquí!

Per part nostre, l'únic que ens ha fallat és l'idioma, les nostres pintes, ulls, cabells i color de pell si tenim la boca tancada poden ser de diversos punts d'Europa, sobretot la meva parella que quasi té el cabells pèl-rojos i tenim els ulls blaus, però a la que obrim la boca des de el cambrer més repelen, la recepcionista de l'hotel, els senyor que et ven el bitllet de tren, o el que t'explica com arribar al carrer "fulanodetal", et mira amb un somriure de superioritat i torçant la boca amb una mirada del que té el davant el que li ha robat l'entrepà de foie-gras al seu fill et diu: Ahh sou espanyols! i nosaltres merdaaaaaaa! i després comencen les sospites sobre qui pagarà el tiberi de la taula! i es que tenim un nivell d'anglès pèssim com el del nostre president d'estat (em refereixo al Rajoy, el Mas ja ha demostrat que fa els seus deures), i a sobre venim d'un país que fa riure a tota Europa, amb una situació econòmica i financera insostenible, amb unes polítiques que ens han portat fins al desastre més absolut, i amb un nou desgavell polític actual que fa por i a sobre amb uns fums de Imperio de Carles I i V de Alemanya.

 Senyors i senyores, he decidit una cosa molt important, no torno a creuar la frontera fins que no posi de la meva part tot el possible per què no se'm pogui tornar a relacionar amb aquest país del rídicul, els toros i el pan al ajillo, amb un país tercermundista, analfabet i que a sobre va amb unes pretensions de Conde duque de Olivares, per  tant prometo baixarar-me les pròximes sèries amb V.O. i així aprendré els idiomes que convingui. S'accepten suggeriments que siguin econòmics, gràcies!

Per cert tot això ho paga la Merkel no!?