Aquest post és una excusa per parlar de quatre amics meus amants de la fotografia i de pas per a posar-lis sobrenoms a cadascú! Ja que n'hi ha una en concret que fa molta gràcia els que ens ha posat a tots, i a mi em venia de gust fer el mateix però no sabia com. Ja que sóc la reina de la asíndeton i mai us he redactat un escrit del que faig o deixo de fer un dia en concret i amb qui ho faig allà va.
Cadascú té el seu estil particular ja que cadascú ha estudiat en llocs diferents i s'empapa d'estils diferents. Tenim al f 22, l'acadèmic, el que ha estudiat a la universitat, de fet encara hi és, és el més tècnic dels quatre, és el que ens ajuda a calibrar les pantalles, ens ajuda a resoldre dubtes, ens aconsella alhora de comprar o adquirir noves càmeres, és un dels culpables que jo passés de nikon a canon quan vaig passar del món analògic a la era digital. El seu estil és periodístic.
Cadascú té el seu estil particular ja que cadascú ha estudiat en llocs diferents i s'empapa d'estils diferents. Tenim al f 22, l'acadèmic, el que ha estudiat a la universitat, de fet encara hi és, és el més tècnic dels quatre, és el que ens ajuda a calibrar les pantalles, ens ajuda a resoldre dubtes, ens aconsella alhora de comprar o adquirir noves càmeres, és un dels culpables que jo passés de nikon a canon quan vaig passar del món analògic a la era digital. El seu estil és periodístic.
Llavors tenim a la Vivian, la romàntica, aquesta va estudiar amb mi. Té el cor en el món analògic, és la fotògrafa del segle XIX, del b/n, dels químics, la llum roja i el laboratori, els carrets, la que es resistia al cant de les sirenes del digital, la que es va lligar al pal més alt del vaixell, fins que el seu vaixell va quedar encallat, i en la actualitat ha fet una reviscolada al món del instagram, de appel, el photoshop, android, lomography i el que faci falta. Te dots per la gent, li agraden les bodes, els nens, les famílies nombroses, però encara li queden els tics d'altres èpoques, encara té una mirada enrere i un pensament de qui s'ha equivocat de segle.
En tercer lloc tenim a la time out, fotògrafa per accident, ha estudiat a l'escola dels carrers, és autodidacta, aprèn ràpid, i ens desbanca els que tenim un títol a l'armari, el seu ram és el de la narrativa però aconsegueix plasmar-ho amb imatges, sap que dir i com dir-ho. És la eterna peter pan, la thelma i louise, té un estil pulp ficcion que crec que ens emborratxa als altres, i quan estem junts som els freekiis de les càmeres.
Jo ja tinc el meu sobrenom... i m'encanta. I aquí soc el sofà taronja!
4 comentaris:
tot i que el nom de vivian no m'agrada gens, m'agrada que m'hagis batejat així, pq sé q és un homenatge a la vivian mayer, la que va il·lustrar el teu post de les dones, i q com la gerda taro va ser una fotògrafa molt bona que va passar gairebé desapercebuda per l'història.
m'agrada molt la descripció que ens has fet a tots, ens has clavat jajajajajajja, mai ningú havia descrit tb els sentiments contradictoris que em desperta el digital :D
per cert, m'encanta la meva versió d'uilsses lligada a dalt del màstil! XDDDD
un petonas!!!
pd: se que la time out dirà que t'has passat però l'has clavat! XD
pd2: és sficient llarg el comentari?? ;p
jajajaja m'encanta!!! i també com ens has rebatejat! XD ens has clavat a tots!! però com diu l'Idgie t'has passat amb mi!! m'has fet sortir els colors i tot! :D A més, tot el que he après ha estat gràcies a la vostra companyia!
M'alegra que t'hagi agradat el teu sobrenom!! fa honor al teu talent, Manray ;D
Petonets!
Doncs a mi m'encanta que sigueu tan free-kis! ;)
Un petonàs!
Hiro i idgie tinc fotos aquatiques noves per passar-vos!!!!
Chat a nosaltres també ens encantes!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada