diumenge, 19 de maig de 2013

Ha passat un any!

la foto la he robada per internet i no recordo de qui és... ho sento!

S'acosta el meu aniversari... i el cos em demana un repàs del que ha estat aquest any. Ja sé que això s'ha de fer quan finalitza l'any sencer, però aquest any per mi queda tancat quan faig anys, i sigui el meu estat d'ànims o el que sigui necessito  fer aquesta repasedeta.  I es que ha estat un any totalment satisfactori. A nivell laboral un desastre. Milito a les files de l'exercit de l'atur d'aquest país, surto de tant en tant a la superfície amb un contracte precari de com a màxim un mes i mig, per tornar-hi  a entrar de seguida a respirar dins les aigües de la economia submergida que també brilla per la seva absència. Com a fotògrafa no he parat, m han sortit algunes històries i projectes super interessants d'amics que tenen grups de música i que necessiten fotos per treure disc o promocionar-se amb idees molt potents a les que m'he entregat del tot enamorada... inclòs m'he arribat a llançar a una piscina amb quatre punks que estan com una cabra. En fi, els meus números estan  fets amb color vermell, però les arques del meu repertori fotogràfic no paren de créixer i a la meva web d'aquí uns dies li ompliré la nevera per que no passi gana.
A un altra nivell em fa molta il.lusió poder-vos explicar que tinc una amiga que fa anys una miqueta abans que jo, en va fer quaranta l'any passat, i va tenir la genial idea de prometre que amb un any aconseguiria fer quaranta muntanyes. Va fer un bloc on penja els itineraris, les rutes, les fotos i relata la experiència... inclòs va fer samarretes per que la tropa que l'acompanya gaudeixi del projecte. A dia d'avui li queden molt poquetes per fer i  aconseguir la gesta. Des d'aquí la vull felicitar per la idea, per les ganes i el bon humor, i per que he pujat muntanyes amb ella que mai oblidaré, he vist verds i blaus que m'han quedat tatuats a sota les parpelles i així quan els tanco és impossible no recordar quanta bellesa ens envolta i ens bufa a la cara com un vent juganer per dir-te cada dia que la màgia de viure és saber que viure és màgic! No he pujat a les quaranta per que els fins de setmana no em donen per tant però si a unes 13 o 14... entre totes em quedo amb el Taga, el Puigsacalm, el Matagalls i el Turó de l'home... fer un cim enganxa més que la droga més pura.!
Per altre banda els meus experiments de gimnàstica rítmica al menjador de casa amb la música per rebentar timpans i les finestres obertes han passat per fi a sortir a córrer tres cops per setmana per un parc que tinc a prop. Faig unes sèries que alternen caminar i córrer, i que poc a poc augmenten els minuts de les sèries de córrer i redueixen les de caminar... i estic molt contenta per què sortim amb la meva parella i encara que ell treballa i el pobre va més cansadet, ens estem posant en forma ja que els dos últimament sentim que esbufeguem més del conte i que tenim una vida massa sedentària plena de sofà , crispetes i series.
La única cosa que no he complert i vaig dir en aquest bloc que ho faria,  ho sé no tinc perdó de déu! Vaig dir que no sortiria del país si no millorava el meu nivell d'anglès... I aquest any marxem de capital tres dies a Varsòvia, i marxem amb el mateix nivell que l'any passat, o sigui, el nivell 0. Espero que els Polonesos tinguin més paciència amb nosaltres que la que van tenir els belgues... o no. A veure si així ens cau la cara de vergonya definitivament!!!!
I per fi, vull acabar donant les gràcies a una persona que s'ha casat ara fa just una setmana, i que gràcies a l'atzar es va fixar amb mi i em va contractar per que fos la seva fotògrafa de boda, que algú que no et coneix de res cregui amb tu, amb la teva manera de fer, cegament, és una experiència del tot reconfortant per que fa que  les teves arrels tinguin més força que mai quant  s'agafen a terra. I quant dic cegament és cegament, la boda era a Tarragona, i jo no sóc una gran conductora i tinc tendència a perdrem... per que la orientació la tinc situada al tercer ull, (en penombra, vaja!) total, que el viatge el vam fer juntes cap a Tarragona, ella estava bastant nerviosa, (jo també, quan condueixo semblo la de aquell anunci que un mono apuntava al conductor amb una ballesta) i li vaig posar musica relaxant i va estar tota la ap7 amb els ulls tancats i cantant... vaig flipar! Les fotos han quedat fantàstiques... He tingut molta sort per que el lloc on va ser el casament, Roc de Sant Gaietà, era molt bonic, els nuvis i la càmera van ser una fórmula química compacta i armònica, i l'amor i el seu enamorament van fer la resta!!!!

8 comentaris:

PS ha dit...

Felicitats, doncs, per aquest any fet de petites fites que van omplint-te el bagatge.
I molta força per tirar endavant, la necessitem tots!

Tens web de fotografie? No estaria malament que ens passéssis l´enllaç i poder gaudir-la!

hiro ha dit...

"la màgia de viure és saber que viure és màgic" quanta raó! I més si a la vora es tenen amigues com tu! :D
Tinc ganes de veure totes aquestes fotos a la web!! perquè les poques que ja he vist m'han agradat molt! ets una artista! no ho oblidis encara que la precarietat en què vivim ens vulgui ofegar la creativitat.

Moltes felicitats i a seguir endavant pujant muntanyes, reals o metafòriques! ;)

Petonets!!

Pd: m'apunto a una altra pujada a La Mola! :D

Elfreelang ha dit...

suposo que ja deus haver fet anys! felicitats per les fotografies , per l'aniversari i per ser afortunada!

Gerònima ha dit...

Jo també vull veure les fotos que fas!!! :)

Felicitats per aquest gran any!
Ànims i endavant!

p.d. Jo també he pujat La Mola! :)

Anònim ha dit...

Guapa! Quines coses... justament acabo de fer un post a la web de les muntanyes on també parlava de màgia. Però en absolut tan bé com tu.

Tu ja saps que jo amb tu vaig a la fi del món o on calgui. O sigui que ja et pots preparar perquè anirem a fer milers i milers de muntanyes més per emborratxar les parpelles de colors!!!

Universos de petons,
Escarola

Pd: Gràcies per néixer només tres dies (i alguns anys) més tard que jo :)

el sofà taronja ha dit...

Oooostres escarola!!!! per fi sé qui ets!!!! et confonia amb algú també super-proper a mi!!!! the dit mai que m'encantes??? lho teu si que és màgia!! i de la bona! un petó galàctic!!!!

sargantana ha dit...

tenim un somni,
si tambe es el vostre...
us convidem a participar a aquest blog:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

us hi esperem !!

Lisa ha dit...

La verdadera historia de la EPOC que cambió la vida.
Mi padre fue fumador durante cuarenta años. Comenzó cuando era un adolescente en la escuela secundaria a principios de la década de 1950 y continuó fumando alrededor de un paquete al día hasta que lo dejó en 1995. Durante años pensó "¿Sabes? Fumé durante cuarenta años y me salí con la mía". !" No. No, no lo hizo. En 2014, diecinueve años después de dejar de fumar, comenzó a notar que tenía problemas con las sibilancias y sentía que le faltaba mucho el aire. Fue diagnosticado con EPOC en etapa temprana. Durante el primer año, pudo arreglárselas simplemente usando inhaladores de rescate de vez en cuando, pero a finales de 2015 necesitaba oxígeno suplementario. Al principio, podía arreglárselas con la configuración más baja del tanque de 1 litro por minuto, pero a medida que pasaba el tiempo, necesitaba un concentrador de oxígeno en casa y necesitaba más y más oxígeno. El año pasado (2020) alcanzó la configuración más alta del concentrador de oxígeno de 5 litros por minuto, incluso mientras estaba sentado. En ese momento me había mudado con él para cuidarlo. A veces él estaba jadeando por aire y me preguntaba "Hijo, ¿la máquina está encendida? Simplemente no puedo obtener suficiente aire" su condición empeoró, nuestros corazones se derritieron cada momento mientras lo veíamos jadear, estábamos seguros él moriría en cualquier momento, cuando comencé a leer los comentarios de YouTube, me topé con un comentario que decía que hay un médico herbolario tradicional llamado Dr. Itua Herbal Center hombre que cura esta dolencia y otras enfermedades humanas, lo contacté rápidamente y ordené el hierbas con el dinero de mi padre porque ya no las necesitaría porque se moriría en cualquier momento, yo recibí las hierbas en dos días y desde ese momento las usó, empezó a sentirse cada vez mejor, a las pocas semanas estaba completamente curado, gracias por leer esta historia sobre la experiencia de mi padre con la EPOC. Si conoce a alguien que fuma y lo ama, anímelo a dejar de hacerlo. Amamos a Daddy.all gracias al Dr. Itua.
si tiene esta dolencia u otras dolencias como... Alzheimer, cáncer, Parkinson, VIH, herpes, VPH, enfermedad renal, diabetes, hepatitis, envíe un correo electrónico al Dr. Itua Herbal Center en
drituaherbalcenter@gmail.com también conversó con él en el número de whatsapp: +2348149277967.
WWW.drituaherbalcenter.com y él te enviará hierbas para curarte por completo.