:(((

                                                          
                                                                      Gianfranco Gallo.

Una imatge val més que mil paraules. Paraules de incomprensió, paraules de humiliació, paraules de incontinència sobiranista. Tant difícil es fer una coalició independentista, un pacte entre partits per un bé comú, deixant enrere visions napoleòniques i faraòniques que us allunyen del que la gent de forma plana i senzilla us ha demanat? No m'ho puc creure. Voleu sortir els llibres de història d'aquest país? Voleu sortir a la foto? Doncs no anem bé! Si seguim així la història la escriuran uns altres, i després hauré de sentir com ploreu el discurs de sempre, que si des de Madrid no ens deixen, que si no ens donen diners, ens espolien, au va! Ho tenim davant dels nassos i no sou capaços d'agafar el pastís, aquest pastís l'hem cuinat els qui sí hem tingut els nassos de sortir al carrer i dir ja ni ha prou. Els ingredients s'han posat amb cura i precisió, el forn es va escalfar a la temperatura adient, i el temps de cocció acaba el dia 25-N, si anem separats a aquestes eleccions es perdran vots per el camí. Al final acabaré pensant que sou els primers que voleu que el pastís es cremi. Que sou els primers que preteneu salvaguardar l'estatus quo, per que soni la cançó de sempre que es la que us fa ballar i us paga al final de mes.