dilluns, 10 de setembre de 2012

11 setembre



Ha arribat el dia. Demà és un gran dia per què per fi ens hem posat d'acord. No m'agrada planejar les coses. Però aquest país és de dates senyalades, dies vermells al calendari. És com si dos que se'n volen anar al llit diguéssin exactament quin dia, a quina hora, amb quina roba interior, postures i exactament quin serà el moment just de perdre el món de vista i arribar al punt més alt de l'orgasme esperat, aquell que et fa tremolar les cames, mossegar-te els llavis i on tots els pèls del cos s'ericen i et recorren suaument en un calfred el cos sencer. Els catalans hem quedat demà a les sis de la tarda per explicar a tot aquell que vulgui escoltar que ens sentim forts, units i que som capaços de caminar sols, per què ens hem cansat de tant polític ximple, de tant militar anat de la olla, de tant despotisme, de tant imperialisme, de tant negar-nos. No senyors, no. Existim des de fa massa temps. I si a algú no li agrada com som, saben on tenen la porta. No vull que Extremadura em pagui el beure, ni que L'Aragonès oriental traspassi fronteres, no vull imposicions, no vull que em diguin qui sóc, això només ho puc dir jo. No vull que ningú més em parli de constitucions, no he vist en ma vida una constitució més franquista que aquesta, com ens vam deixar entabanar...
Només puc dir una sola cosa més, sé del cert que demà serà un èxit i que gràcies a molta gent que fa molt de temps que hi treballa moltes hores al dia, però això no s'acaba aquí, no pot ser com el 10J i després tots cap a casa. Si cal s'ha de tornar a sortir el dia 12 a les 8 del matí, ja n'hi ha prou de fer-ho tot amb el seny, l'agenda, esperar eleccions, mirar estadístiques, o que es posin d'acord al parlament. Els polítics van darrera nostre, estan per fer valdre la voluntat del poble. I la voluntat està clara, és ferma, el testament està firmat, la fe de vida, el contracte, les idees, per molt que ara tothom es vulgui posar la medalla o canviar-li el lema. 



En fi, res més a dir, ens veiem demà per els carrers, que tinguin un bon dia i un bon orgasme!

8 comentaris:

Francesc Bon ha dit...

Sensacions de estar acostant-nos a una cosa important... no pot passar més que tot quedi en no res... et deixo: he de twittejar #FreedomforCatalonia just a les deu.

Elfreelang ha dit...

Ho has dit tot molt ben dit!!!! bona diada i que sigui un pas molt important !

PS ha dit...

Tant de bo aquest orgasme sigui llaaaarg i fructifiqui.

Fins demà i demà passat i l´altre ;-)

el sofà taronja ha dit...

ei francesc! bon dia ! no son sensacions, està passant!
jo això del twit ni idea, sé que engantxa, et deixo que haig d'agafar un tren...(INSIDE MEN 4 capítols l'has vist??)
Elfree això espero ho ha de ser per força!
País secret espero que el nostre país deixi de no-ser per ser lliure!

hiro ha dit...

L'orgasme d'ahir va ser brutal!! d'aquells que es recorden tota la vida!
Encara m'emociono quan recordo la manifestació d'ahir! Una autèntica demostració de democràcia!! els vam passar, descaradament, la mà per la cara a tots els polítics, que avui s'han despertat perplexos i sense saber que dir.
Això és imparable! Referèndum JA!!

Le.chatnoir ha dit...

Jo encara estic tenint l'orgasme en forma d'estelada encara penjada al balcó i ara més que mai amb moltes ganes de guerra!! :D

Petons!

Francesc Bon ha dit...

Senyoreta: sepa usted que en el blog de Juanca, del cual es usted única y fiel seguidora, se ha producido una nueva entrada, para su información.
Pobre Juanca, es que està fluix d'inspiració, però avui, casualment, l'ha visitat la musa.

Lisa ha dit...

La verdadera historia de la EPOC que cambió la vida.
Mi padre fue fumador durante cuarenta años. Comenzó cuando era un adolescente en la escuela secundaria a principios de la década de 1950 y continuó fumando alrededor de un paquete al día hasta que lo dejó en 1995. Durante años pensó "¿Sabes? Fumé durante cuarenta años y me salí con la mía". !" No. No, no lo hizo. En 2014, diecinueve años después de dejar de fumar, comenzó a notar que tenía problemas con las sibilancias y sentía que le faltaba mucho el aire. Fue diagnosticado con EPOC en etapa temprana. Durante el primer año, pudo arreglárselas simplemente usando inhaladores de rescate de vez en cuando, pero a finales de 2015 necesitaba oxígeno suplementario. Al principio, podía arreglárselas con la configuración más baja del tanque de 1 litro por minuto, pero a medida que pasaba el tiempo, necesitaba un concentrador de oxígeno en casa y necesitaba más y más oxígeno. El año pasado (2020) alcanzó la configuración más alta del concentrador de oxígeno de 5 litros por minuto, incluso mientras estaba sentado. En ese momento me había mudado con él para cuidarlo. A veces él estaba jadeando por aire y me preguntaba "Hijo, ¿la máquina está encendida? Simplemente no puedo obtener suficiente aire" su condición empeoró, nuestros corazones se derritieron cada momento mientras lo veíamos jadear, estábamos seguros él moriría en cualquier momento, cuando comencé a leer los comentarios de YouTube, me topé con un comentario que decía que hay un médico herbolario tradicional llamado Dr. Itua Herbal Center hombre que cura esta dolencia y otras enfermedades humanas, lo contacté rápidamente y ordené el hierbas con el dinero de mi padre porque ya no las necesitaría porque se moriría en cualquier momento, yo recibí las hierbas en dos días y desde ese momento las usó, empezó a sentirse cada vez mejor, a las pocas semanas estaba completamente curado, gracias por leer esta historia sobre la experiencia de mi padre con la EPOC. Si conoce a alguien que fuma y lo ama, anímelo a dejar de hacerlo. Amamos a Daddy.all gracias al Dr. Itua.
si tiene esta dolencia u otras dolencias como... Alzheimer, cáncer, Parkinson, VIH, herpes, VPH, enfermedad renal, diabetes, hepatitis, envíe un correo electrónico al Dr. Itua Herbal Center en
drituaherbalcenter@gmail.com también conversó con él en el número de whatsapp: +2348149277967.
WWW.drituaherbalcenter.com y él te enviará hierbas para curarte por completo.