dilluns, 4 de juny del 2012

L'univers femení

                                              

                                                                  Vivian Mayer



No entenc a les dones, i jo en sóc una. Són tan diverses, tant diferents, hi ha un mateix patró? d'on surten? com es fan? Estan les dolces, les salades, les empallegoses, les romàntiques, les que li falta una cocció, les cremades, les nocturnes, les esportives, les lluitadores, les vençudes, les neutrals, les que no saben perdre, les fredes, les carinyoses, les que els hi agraden els homes, les que no entenen com es pot estar amb  un home, les que s'enamoren de dones, les seductores, les que et trenquen el cor, les que no tenen cor,les que no esperen res de tu, les que ho esperen tot, les feliçes, les que ploren, les que sempre tenen por, les que es pinten els ulls, les invisibles, les que no saben aparcar,  les que guanyen carreres de moto, les que saben cuinar i les que no entren a la cuina, les que expliquen històries, les que fan història. Les espectaculars que triomfen a la pantalla, les que es trenquen el turmell a les passarel.les, les que prefereixen morir de gana i ficar-se en una 36, les que les pot una cervesa gelada i una tapeta de braves, les que estan bones, les que es depilen una mica, les que es fan les brasileres, les que porten tatuatges, les que es pinten les ungles, les que passen per quiròfan, les que esmorzen amb diamants, les que passen gana,les que li agrada el mar, les que els hi agraden les muntanyes, les que aspiren a netejar la taula del "papa de roma" quan inaugura pantans ai no catedrals!, les que tenen la super-funció d'aguantar els paraigües per que no els hi toqui el sol els pobrets de la formula 1 i la GP i la 2 i mig i quin món més abreviat! Les científiques que descobreixen la manera de fer nens i nenes proveta, les doctores, les infermeres, les professores,les polítiques, les presidentes que nacionalitzen benzineres, les reines, les jutges, les princeses, les dependentes del zara, les que volen ser mare, les que no entenen com pots ser dona i no ser mare, les que son artistes, escriptores, periodistes,fotògrafes que passen inadvertides als ulls de la història, les que no passen sense sexe, les que criden al llit, les que ho fan amb silenci, les que no follen mai, les que han mutilat de la mà de les seves pròpies mares també mutilades, les malaltes, les que es curen, les que moren, les que neixen, les que paguen el comte, les que no et saluden, les que de sobte estan eufòricament simpàtiques quan t'acompanya el teu marit a la tenda de les verdures i a l'endemà hi vas sola i no existeixes, llavors està la jefa... ai la jefa! la jefa qüestionada, la jefa implacable, la que fa bé la seva feina,la que s'escaqueja, la companya,la que et puteja, la que t'ajuda ,la incondicional, la amiga, la germana, l'àvia, la que és superwomen, la que és molt perra, les dones de les pelis porno, les que venen el seu cos per diners, les que han quedat atrapades en aquest món i les que ho prefereixen abans d'haver de fer cafès vuit hores al dia en una benzinera per 800 euros, les vegetarianes, les que els hi mola el ioga, les arts marcials, el submarinisme, les que malcrien els seus fills, les que eduquen veritables monstres, les que "ho fan a la seva manera", les que manen, les que callen, les que mai callen, les supeditades, les infidels, les enganyades, les ... me'n he deixa't alguna!!?? I totes només tenim una cosa en comú: NO SOM HOMES!

15 comentaris:

Le.chatnoir ha dit...

Qui ens entengui que ens compri! ;)
Però la veritat és que m'encanta ser dona!!
Boníssima aquesta entrada!

Petons.

Francesc Bon ha dit...

La indubtable reina de l'asíndeton !!

hiro ha dit...

És just per aquesta diversitat (que tan bé has descrit) que m'agraden tan les dones! :D

Simone de Beauvoir deia que "On ne naît pas femme : on le devient" ("no es neix dona: s'esdevé"). Per què.. què és ser dona? sempre han estat els homes qui ens han definit ("o Maria o Eva", "mare o puta").
No ha estat fins al sXX, que les dones hem pres la paraula i ens hem "rebelat/revelat" en una diversitat que no obeeix etiquetes.
VISCA LES DONES!!

Pd: perdó per la parrafada, és que és parlar de "dones" i m'emociono ^^

Francesca ha dit...

Però som persones. Com ells.

el sofà taronja ha dit...

Chatnoir a mi també! :)
Francesc he hagut de buscar a la wipi l'ho del asíndeton per que no sabia si m'estaves insultant o era un país llunyà! Ja saps que jo de narrativa poca. El saramago es l'home que no fa pauses o no utilitza els punts i l'ho meu són les comes... ejem ejem...
Hiro a mi també "m'agraden" algunes, però no totes, em passa igual que amb els homes!!! petons guapa!
Francesca si de moment mentre no es digui l'ho contrari som persones! petons!

Francesc Bon ha dit...

Glups: això de l'asíndeton ha quedat molt pedant. Quan jo estudiava BUP el tema dels recursos literaris ens ho feien memoritzar:

asíndeton i polisíndeton ...

per cert, al llibre de la Gopegui (El deseo de ser punk) vaig llegir un paràgraf on el pare de la protagonista es canvia un sofà i es fa molta palesa de que el que es compra és de color taronja... té alguna cosa a veure??
per cert, el llibre no em va agradar gens
què hi farem

el sofà taronja ha dit...

De pedant res! Jo també ho vaig estudiar... però tinc molt mala memòria... i no se escriure massa! El meu sofà es de color taronja i sembla de broma però és molt incòmode...i les meves dues gates l'estàn estripant, quan me'l canvii m'hauré de comprar una nova funda taronja! Bon dia!

Elfreelang ha dit...

si seré rareta que no m'hi he trobat...dispensa però hi ha certes dones amb qui no em plau tenir res de res en comú...com per exemple aquest estol de nines mal pentinades de les dones del govern pepero ....deu ser que tinc mal dia....
bon post tanmateix

Tuli Márquez ha dit...

fins i tot John Self és dona.
Per la part que em toca
Boníssim text

enhorabona

el sofà taronja ha dit...

Elfree! hi ha dones que se les hauria de donar de menjar a part! i es mereixen tot un post escrit amb molt de carinyuuuu i amorrrrrrrrrr (ejem ejem) a part! Gràcies john a tots ens toquen parts i tenim parts que ens toquen i som mig d'aquí i mig d'allà... petons!

Sr. Tinc ha dit...

Jo només sé que una dona no s'acaba mai!

Anònim ha dit...

Jo crec que la frontera entre el que és ser home i el que és ser dona no està tan marcada. Penso que més que de dues categories es tracta d'un espectre gradual. Altra cosa és que culturalment haguem diferenciat Adams i Eves amb uns rols molt marcats per cadascun dels dos i els haguem situat en esferes de poder desiguals.

De totes maneres, m'encanta el teu post, m'encanta el teu blog, i que sàpigues que, tot i que no sabia que el tenies, m'he posat al dia en un plis i que et seguiré molt i molt d'aprop.
Estic flipant... ets una crac!!

Escarola

fra miquel ha dit...

Jo crec que els homes són tan diversos com les dones. Segur que en trobariem de totes les menes igual que les dones...
En definitiva, tots som persones.
abraçada

el sofà taronja ha dit...

Bon dia senyor tinc! Com m'agrada trobar-lo per aquí!
Senyora escarola benvinguda per aquí, no sap com m'agradaría poder-la seguir fins a la fi del món!
Fra miquel un dia haurem de parlar dels homes... o no. Però jo tamé penso que molt en definitiva tots som persones mentre no estiguem a la guerra que llavors som una mica animals oi!? abraçada!

el sofà taronja ha dit...

Perdoni senyora escarola, no s'espanti, la he confosa amb una amistat meva i m'he deixat endur per la emoció en el comentari anterior!