Carta a algú

Estimades/ts, avis centenaris amb pensions ridícules, pares i mares amb problemes i malsons per arribar a final de mes, currantes i estudiants sense cap tipus de futur amb currículums que fan por plens de màsters, postgraus i idiomes i cursos de macramé, adolescents amb les hormones alterades que no enteneu res del que passa al vostre voltant, petits i mitjanes personetes que de moment no us roben les rialles les notícies però que també us arribarà el vostre san Martí!!! He de dir-vos una cosa per que si no rebento. He entrat en un estat de tensió arterial que està a un pas de la catàstrofe i el cataclisme, que està en mig d'un tsunami i un terratrèmol, per les meves venes viatgen amunt i avall tantes desgràcies i injustícies que si me les tallés no podria sortir la sang continguda i espantada entre els meus crits , tan sols sortiria un per un la barbarie d'aquest malson de país, ple d'ineptes i indignes, banquers, polítics, sindicats, retallades, usurpadors, lladres, especuladors, futbolistes, urdangarins, elefants, aeroports, eclesiàstics, trens d'alta velocitat, immobiliàries, hipoteques, peatges, bankia, les comunitats autònomes, el senat, les diputacions, avertis, trajes a valència, tramas, toros, jutges, felips puig, antiavalots, ajuntaments, incendis, en definitiva... aquest país fa pudor, Europa fa pudor, i aquesta merda tant grossa fa pudor, per tant només puc fer una cosa. Us declaro la guerra. La tercera guerra mundial, la freda, la intifada, la nit de los cuchillos largos, la meva revolució francesa. I vull els vostres caps penjats de la torre més alta d'aquesta bruta ciutat. Germanes i germans aneu-vos'en guerra.