 |
Necessito sentir...
l'aigua al meu cos,
viva i regeneradora d'ànimes.
La calor salvatge
el sol que m'adorm als seus braços
i em retorna a l'hàbit
de deixar-se estimar.
La força d'un lleuger vent minúscul,
em toca per dins i em desperta.
La pell
capaç de de fer arrels.
La pell
capaç de fer créixer arbres.
Se que puc.
Sols falta que la terra em torni a donar el que necessito
els plaers que saben com tocar-me
els plaers que saben com alliberar-me
i jo caic agraïda al rescat
i dono les gràcies.
La vida no falla mai
sempre hi és encara que jo m'amagui en racons foscos.
4 comentaris:
Molt bo el poema. Tens raó, la vida no falla mai.
Salut.
Preciós!
I mira, posats a demanar...jo també ho vull!! jajaja
Petons.
Aquest món virtual és molt curiós i engantxa!!!! Gràcies xisco! Chatnoir avui t'he llegit una mica més! Els comentaris són bonissims! Crec que la proposta de deixar de fumar és genial... i amb dos collons tot és possible... inclòs jo que tinc voluntat 0 patatero ho vaig aconseguir! i no et creguis que baixarà la teva capacitat d'escriure per que això ho portes dins, això si preparat per plorar per les cantonadesssssssss!
Un text preciós!!
A part de ser una bona fotògrafa escrius de meravella. Ho tenies molt amagat, eh? ;)
Segueix així!
Un petó guapa!
Publica un comentari a l'entrada