divendres, 23 de desembre de 2011

A DOS DIES DE NADAL!


Tothom parla de nadal, a la televisió, a la ràdio, a les famílies, a internet, als vostres blogs.
Tothom està nerviós per organitzar el temps, els menjars, els regals... 
I a mi em ve al cap... quan fèiem aquell interminable viatge amb un R12 al poble a l'estiu, carregats de maletes i il.lusions, i a cada corba alguna de les meves germanes o jo li preguntàvem al meu pare:

Que ja hem arribat???????
No encara no...
Que ja hem arribat!!??????
nooooooo, encara no!!!

I aquesta conversa es repetia insaciablement per torturar al meu pare i als nostres propis sentits...
I ara, aquesta cançoneta imparable i torturadora retoca com campanades nadalenques al meu cervell repetint.. que ja hem arribat???????? No encara no....
Algú te un remei per l'estres pre-traumatic del nadal?
virgencita virgencita !!

4 comentaris:

Le.chatnoir ha dit...

Doncs mira, a mi m'encanta! ( que vols fer-hi?!...)

Bon Nadal! ;)

xisco ha dit...

Remei no en tinc cap. Em sap greu. Jo el que faig, és que em refugio en la part d'infant que encara em queda i intent veure les coses des d'aquesta mirada.
Això no és un remei però a mi m'agrada i em funciona.
Salut i sort!

hirondelle ha dit...

Això li feieu al vostre pare?! pobre home...jajajaja
Sobre el remei, jo faig una mica com el xisco, tenir nebots ajuda, ja ho saps. I sino, sempre et queda la xocolata, jaja

Bon Nadal!

Pd: molt xula la foto

German Buch ha dit...

Si saps d’algun remei; passa-m’ho.

El Nadal vesteix de blanc el nas
de vermell les galtes,
mentre els nins
colpegen ben fort,
el llom del Tiò.

Caramels i joguines,
I un somriure per tot el any.