dijous, 15 de novembre de 2012

foto meva.

Declaro la meva ment insubmisa i la meva ànima insurgent. Davant de tanta retallada no hi ha més remei que aprendre a cosir-nos amb els pocs retalls que ens queden, molts hem quedat malmesos, per què el que no té un forat a la butxaca, se li trenquen les cremalleres, a uns els hi arrenquen els botons a les manifestacions i als altres, de passar-se tot el dia de genolls tenen dos forats com dos plats als pantalons. Serà qüestió de sorgir-nos de dalt abaix, si cal amb robes més fortes que aguantin aquest temporal malcarat que ens escup cada matí al aixecar-nos. I allà on no hi arribi un mateix segur que hi arribarà al del teu costat. Els recursos ens sobren, les idees ens surten per les orelles i no podem mal vendre els nostres somnis com si fossin pisos hipotecats. Els nostres somnis no tenen preu. I la nostra integritat està guardada sota clau. A ELLS ja no els brillen els ulls de tantes mentides, la pell és tant flàccida com una sèpia de tants negocis bruts que tenen entre mans, i el cor fa temps que viu amagat entre els pulmons de la vergonya que se sent, de ser a dins dels homes de negre, sense escrúpols, entaforats  a la llotja del poder.

7 comentaris:

Francesc Bon ha dit...

A tota matraca amb el tema polític: ja estem a prop del no res, per això.

nanis kru ha dit...

No tenc somnis.Ja no dorm pensant en com fer-lis la punyeta a n´aquest malparits.

Insubmissió sempre !!! i alegria .

hiro ha dit...

Sí, la lluita ens dóna el que el poder ens pren. S'ha demostrat que la pressió social, les manifestacions, la gent, va molt per davant dels polítics. Ho hem pogut veure aquest dies amb el tema dels desnonaments. Els hauria de caure la cara de vergonya! cada dia em fa més fàstic aquest país.

Molt bona la foto i el text, com sempre! sóc fan de les teves metàfores.

el sofà taronja ha dit...

Hoooola senyor Bon! es que el tema polític està dins la olla i a tot foc!!!! Espero estar a prop del Canvi, espero.
Ei nanis! i tant! no ens queda un altre camí!
Hola hiro, gràcies! un petó!

Le.chatnoir ha dit...

Jo estic esmolant les agulles!!!

Un petonàs!

Xicarandana ha dit...

Molt ben escrit, nina! Una proclama de les bones!

Nelly ha dit...

Brolla ràbia, si, però brindem! Es llegeix regust a lluita. Què ens queda, sinó cosir-nos els forats amb idees. Salut!