dilluns, 10 de setembre de 2012

11 setembre



Ha arribat el dia. Demà és un gran dia per què per fi ens hem posat d'acord. No m'agrada planejar les coses. Però aquest país és de dates senyalades, dies vermells al calendari. És com si dos que se'n volen anar al llit diguéssin exactament quin dia, a quina hora, amb quina roba interior, postures i exactament quin serà el moment just de perdre el món de vista i arribar al punt més alt de l'orgasme esperat, aquell que et fa tremolar les cames, mossegar-te els llavis i on tots els pèls del cos s'ericen i et recorren suaument en un calfred el cos sencer. Els catalans hem quedat demà a les sis de la tarda per explicar a tot aquell que vulgui escoltar que ens sentim forts, units i que som capaços de caminar sols, per què ens hem cansat de tant polític ximple, de tant militar anat de la olla, de tant despotisme, de tant imperialisme, de tant negar-nos. No senyors, no. Existim des de fa massa temps. I si a algú no li agrada com som, saben on tenen la porta. No vull que Extremadura em pagui el beure, ni que L'Aragonès oriental traspassi fronteres, no vull imposicions, no vull que em diguin qui sóc, això només ho puc dir jo. No vull que ningú més em parli de constitucions, no he vist en ma vida una constitució més franquista que aquesta, com ens vam deixar entabanar...
Només puc dir una sola cosa més, sé del cert que demà serà un èxit i que gràcies a molta gent que fa molt de temps que hi treballa moltes hores al dia, però això no s'acaba aquí, no pot ser com el 10J i després tots cap a casa. Si cal s'ha de tornar a sortir el dia 12 a les 8 del matí, ja n'hi ha prou de fer-ho tot amb el seny, l'agenda, esperar eleccions, mirar estadístiques, o que es posin d'acord al parlament. Els polítics van darrera nostre, estan per fer valdre la voluntat del poble. I la voluntat està clara, és ferma, el testament està firmat, la fe de vida, el contracte, les idees, per molt que ara tothom es vulgui posar la medalla o canviar-li el lema. 



En fi, res més a dir, ens veiem demà per els carrers, que tinguin un bon dia i un bon orgasme!

7 comentaris:

Francesc Bon ha dit...

Sensacions de estar acostant-nos a una cosa important... no pot passar més que tot quedi en no res... et deixo: he de twittejar #FreedomforCatalonia just a les deu.

Elfreelang ha dit...

Ho has dit tot molt ben dit!!!! bona diada i que sigui un pas molt important !

Pais secret ha dit...

Tant de bo aquest orgasme sigui llaaaarg i fructifiqui.

Fins demà i demà passat i l´altre ;-)

el sofà taronja ha dit...

ei francesc! bon dia ! no son sensacions, està passant!
jo això del twit ni idea, sé que engantxa, et deixo que haig d'agafar un tren...(INSIDE MEN 4 capítols l'has vist??)
Elfree això espero ho ha de ser per força!
País secret espero que el nostre país deixi de no-ser per ser lliure!

hiro ha dit...

L'orgasme d'ahir va ser brutal!! d'aquells que es recorden tota la vida!
Encara m'emociono quan recordo la manifestació d'ahir! Una autèntica demostració de democràcia!! els vam passar, descaradament, la mà per la cara a tots els polítics, que avui s'han despertat perplexos i sense saber que dir.
Això és imparable! Referèndum JA!!

chatnoir ha dit...

Jo encara estic tenint l'orgasme en forma d'estelada encara penjada al balcó i ara més que mai amb moltes ganes de guerra!! :D

Petons!

Francesc Bon ha dit...

Senyoreta: sepa usted que en el blog de Juanca, del cual es usted única y fiel seguidora, se ha producido una nueva entrada, para su información.
Pobre Juanca, es que està fluix d'inspiració, però avui, casualment, l'ha visitat la musa.