diumenge, 15 d’abril del 2012

Reserves de llum








La reserva de llum és, en el procés químic de la fotografia, una nova oportunitat que t'ofereix el laboratori. Si la fotografia significa dibuixar amb la llum, fer una reserva significa no aplicar la llum sobre la zona que t'interessa. M'explico. Més ben dit és no dibuixar. Amb un paper i una mà tremolosa evites que passi la llum per on decideixes i així la imatge escrita en el negatiu queda aturada, atrapada a la teva voluntat i desig per no interrelacionar-se amb la fotografia final. Així de forma metafòrica esborres quelcom que ha succeït, o un defecte, o una mala medició  de la llum o el fotòmetre, un contrallum. D'aquesta manera li dones la mateixa exposició de llum al conjunt de la fotografia però protegeixes una zona de la llum ja que si la exposes a ella quedaria malmesa, sense informació, cremada. Deixes passar la llum per tota arreu, però en una zona concreta apliques un filtre, un paper, quelcom opac i amb petits moviments, amb tota la traça que convingui i el apropiat dissimul  desvies la llum el temps que convingui, rellotge amb mà, inclòs de forma anàrquica i a vegades una mica a l'atzar  hi deixes passar un pel de llum per què sembli tot natural, i no es noti la teva reserva, la teva reserva d'indis, la teva discriminació positiva, la teva mentida. També es pot donar el cas contrari. Una zona necessita més temps d'exposició que la resta per tenir informació sino queda totalment blanca i donant-li molt més temps que la resta pots aconseguir arreglar per exemple un contrallum. D'aquesta manera els russos quan els hi va interessar van esborrar Stalin de tots els seus arxius fotogràfics. Avui en dia tenim al "fotoxop". Que no surti no vol dir que no hagi passat, com la vida mateixa, les mentides, els enganys, els tresors que no surten a la llum, les parts fosques, aquells trossets de tu mateixa que cal protegir de la corrosivitat de l'ambient.

5 comentaris:

Le.chatnoir ha dit...

Magnífic text! ;)

Petons!

MARTELL DE REUS ha dit...

Llegir el teu post m'ha fet recular mols anys enrera quan durant una temporada vaig dedicar-me a positivar negatius paper amb una ampliadora Durst.

Elfreelang ha dit...

a part de bona explicació gran metàfora de la vida actual...

hirondelle ha dit...

Sort que ja estic acostumada a la "jerga" fotogràfica...jajaja però ho has explicat molt bé.
La gent té la creença que una foto és un trosset de realitat "objectiva", encara que l'aparició del "fotoxop" ja la fa trontollar. El que no saben és que la manipulació de fotos és tan vella com la mateixa fotografia.

Bon post i bona metàfora.

pd: m'ha alegrat tornar a llegir-te. (tot i que un moixonet ja m'ha explicat el perquè de la teva absència bloggera ;)

Francesc Bon ha dit...

M'he quedat com extranyat. De bones a primeres deia, ostres, text técnic al canto, m'he perdut alguna cosa. Després, el tomb que li has donat, i tot prén sentit.